ENTREVISTA | “RESCAT ajudarà el sector agrícola i de l’aqüicultura del Delta de l’Ebre a adaptar-se al canvi climàtic i prioritzar les pràctiques més sostenibles”

L’equip de Phi-Lab Spain ha entrevistat els responsables del projecte RESCAT, Maria José Escorihuela, investigadora experta en el seguiment de recursos hídrics a partir de dades de teledetecció de microones, i l’Albert Garcia-Mondéjar, enginyer expert en el desenvolupament d’algorismes per a les missions d’altimetria SAR.

RESCAT, un dels projectes de l’ESA Phi-Lab Spain, pretén desenvolupar una plataforma accessible per vigilar l’estat mediambiental del Delta de l’Ebre i reforçar-ne la resistència al canvi climàtic. És una iniciativa conjunta de isardSAT, Lobelia Earth i Eurecat, amb la participació del Centre en Resiliència Climàtica.

Barcelona, octubre de 2025

1. Per començar, podríeu explicar breument què és RESCAT i quin n’és l’objectiu principal?

RESCAT (en anglès Resilience and Environmental Satellite monitoring for Climate Action and Transformation) té com a objectiu proporcionar una eina integrada que millori la capacitat dels agents del territori per prendre decisions informades i contribuir a la resiliència climàtica utilitzant el cas escalable del Delta de l’Ebre. Integrant dades d’observació de la Terra amb mesures ‘in situ’ i models basats en intel·ligència artificial, aquesta abordarà dos eixos: la mesura de l’impacte de les accions ja implementades a la zona, i la priorització de futures intervencions.

2. El Delta de l’Ebre és un territori especialment vulnerable al canvi climàtic. Què us va motivar a centrar el vostre projecte en aquesta zona i què en fa un “laboratori” ideal per provar solucions de resiliència?

El Delta de l’Ebre és un lloc ideal per provar i demostrar tot el potencial de la tecnologia d’observació de la Terra. És un territori en contínua evolució situat a la Mediterrània, un punt calent de l’escalfament global, afectat per pressions ambientals com l’erosió costanera, l’augment del nivell del mar, el dèficit d’aigua i sediments, la intrusió salina, la pèrdua de biodiversitat, i altres dinàmiques derivades del canvi climàtic.

Actualment, els sistemes de monitoratge d’aquests canvis estan fragmentats, i els agents del territori no tenen accés a una plataforma unificada que integri dades per a una presa de decisions informada.

3. En què consisteix exactament la plataforma RESCAT i quin tipus d’informació oferirà als que la facin servir?

La plataforma web de RESCAT, que la dissenyarà i implementarà Lobelia Earth, serà una eina per visualitzar i monitorar paràmetres ambientals clau del Delta de l’Ebre i la seva evolució al llarg del temps. Estem parlant de variables com l’erosió costanera, el cabal fluvial, índexs de sequera i d’humitat del sòl que hem desenvolupat a isardSAT, el nivell del mar, índexs de biodiversitat, els usos i cobertura del sòl, la temperatura de la superfície del mar, la sedimentació i la subsidència.

4. Utilitzeu dades de satèl·lit i intel·ligència artificial per monitoritzar variables clau com l’erosió o la pèrdua de biodiversitat. Com es tradueix tota aquesta tecnologia en informació útil i entenedora per a les administracions, empreses o ciutadania?

La plataforma integrarà i unificarà informació sobre paràmetres del territori molt diversos, que sovint estan interrelacionats entre ells, mostrant-los en un llenguatge comú que permeti donar resposta a preguntes concretes. Per exemple, conèixer com són d’efectives les aportacions de sorra per restaurar les platges del delta i fer-les més resilients davant de l’augment del nivell del mar i les tempestes. Per saber-ho, és necessari tenir informació sobre l’erosió costanera i l’augment del nivell del mar, però també conèixer el cabal del riu, la sedimentació, la subsidència, la humitat del sòl, l’estat de la sequera, i els usos i la cobertura del sòl; tot això durant el període de temps pertinent. O per saber quines solucions basades en la natura són les més efectives per preservar els aiguamolls, cal analitzar els índexs de biodiversitat, els usos i la cobertura del sòl, el cabal del riu, els índexs d’humitat del sòl i de sequera, i la temperatura de la superfície del mar, entre d’altres.

La plataforma, doncs, serà flexible, i cada usuari la podrà personalitzar en funció de les seves preferències. Per oferir una visualització de les dades efectiva, es podran seleccionar diverses capes d’informació, fer comparacions temporals, mostrar variables en gràfics de diferents tipus, o personalitzar els colors dels mapes, entre d’altres. Tot això requerirà un disseny previ que durem a terme en estreta col·laboració amb els agents del territori, per conèixer les seves necessitats i assegurar-nos que tinguin resposta en el producte final. Eurecat, que té una gran vinculació amb els agents del territori des de fa anys, té un paper molt important en aquest procés.

5. Quins beneficis concrets pot tenir aquesta eina per a sectors com l’agricultura, l’aqüicultura o la gestió del territori al Delta de l’Ebre?

RESCAT podrà oferir eines per ajudar el sector agrícola i de l’aqüicultura local a adaptar-se al deteriorament de les condicions del sòl i l’aigua del delta, que posen en risc la seva viabilitat econòmica a llarg termini. O a productors com els d’arròs, que volen aplicar mesures per reduir les seves emissions de metà i esdevenir més sostenibles. La informació de la plataforma els ajudarà a adaptar-se a les condicions canviants, reduir pèrdues associades a aquests canvis i prioritzar les pràctiques que més els convenen. RESCAT també pot aportar informació molt útil per a les autoritats que s’encarreguen de la gestió del territori, que necessiten dades precises, a temps real i en sèries temporals llargues, per monitorar els canvis ambientals i dissenyar polítiques efectives d’adaptació i mitigació del canvi climàtic. O per a les ONGs i organitzacions ambientals, a qui sovint els falta informació precisa per mesurar l’efectivitat de les mesures que implementen per restaurar els hàbitats deltaics i poder prioritzar futures actuacions. Les institucions acadèmiques i de recerca, per la seva banda, necessiten dades d’observació de la Terra d’alta qualitat, validades, per avançar en els estudis de dinàmica del delta i models climàtics predictius.

6. Encara que el focus inicial és el Delta de l’Ebre, plantegeu que RESCAT pugui ser escalable a altres regions vulnerables. En quins llocs imagineu que la vostra eina podria marcar la diferència en els propers anys?

L’eina es podrà adaptar múltiples regions que s’enfrontin a problemes de resiliència climàtica, siguin similars o no als del Delta de l’Ebre. D’entrada, es podria aplicar fàcilment a altres àrees deltaiques com el delta del Llobregat, del Guadalquivir, la regió de la Camarga o els deltes del Po o del Nil. També podria donar resposta a problemes més diversos afegint el monitoratge d’altres paràmetres. Per exemple, al Pirineu i Prepirineu, que s’enfronta al retrocés de les masses de neu i glaceres i el risc d’allaus; al Mar Menor, a la Regió de Múrcia, per abordar a l’eutrofització i la contaminació de la llacuna; o al Parc Nacional de Doñana, a Andalusia, per fer front a la pèrdua d’aiguamolls i la sobreexplotació dels aqüífers.